De temps ençà, vénen arrivant notícies sobre l'ascens dels partits d'Ultradreta arreu d'Europa. Àustria, Alemanya, França, Grècia, Hongria o Finlàndia en són exemples clars i recents. Aquest fenòmen, de discurs generalment populista i xenòfob és, doncs, generalitzat en tota la Unió i ens ha de dur a pensar-ne una mica els motius.
No és el primer cop que Europa afronta un fenòmen d'aquest tipus. Si retrocedim en el temps, les convulsions que es van derivar de la Primera Guerra Mundial van deixar una Europa ben diferent a la que es coneixia. Els vells imperis van deixar pas a democràcies parlamentàries més o menys estables. A més, la Crisi de 1930, que va fustigar moltes llars, va permetre el foment del discurs ultradretà. Populista, extremadament nacionalista i xenófob. De la mateixa manera, el pensament marxista es va estendre, creant fortes tensions i antagonismes entre tots dos moviments. És curiós que, ara, que tornem a trobar-nos en una crisi econòmica arreu de la Unió, tornir a prosperar aquests partits. Alguns diran que són oportuistes, però jo crec que no. La ultradreta sempre ha existit. Sempre. Amb més força o menys, però sempre l'hem tingut entre nosaltres. El que passa és que estava mitigada i controlada.
L'ascens de l'Ultradreta a Europa no és un triomf d'aquests polítics sino un fracàs general de la Democràcia. És una lliçó fonamental de que alguna cosa no s'està fent bé. Quan l'Estat, generalment en mans de partits propers al centre, fracassa en garantir una sèrie de condicions òptimes per a la Població, aquesta busca solucions, i moltes vegades a la desesperada. Aquest fet fa que es polaritzi, com va fer el 1930, buscant l'ultradreta o la ultraesquerra. Amb la desfeta del Bloc de l'Est el 1991, el món liberal i capitalista es va quedar sol i sense un enemic que compensés la balança. Així doncs, l'arternativa d'ultraesquerres, queda, doncs, desprestigiada i neutralitzada, essent la única opció, la ultradreta.
Els Estats es van fer per ordenar les lleis, per fer-les justes i per garantir una prosperitat per tothom. Quan això fracassa, aquests partits fan com les enfermetats oportunistes. Només un sistema democràtic fort i sempre vigilant pot combatre el fenòmen.
Salut!
